
Juan va jugar en diversos equips però sobretot ja al final de la seua carrera es va arretirar com a campió de lliga, a les ordres de Bolta amb el mític Sport la Casa ja comentat ací alguna altra vegada, amb Ivan d'Orba, Colomer, Campillo,...
Juan començava els partits tranquil però a la primera jugada ja treïa el seu geni i açò fea plantar les orelles tant als rivals com als propis companys que es posaven les piles. Era un defensa dur i en ocasions perdia els papers i açò fea que en alguna que altra ocasió es carregara de tarjetes però sense cap dubte el que més molava de Juanman pitera era vore com es cabrejava als partits, ho donava tot, anava a terra si fea falta i ho protestava tot i donava instruccions a tots, aquestes protestes i de més en moltes ocasions feen que acabara els partits afònic i era divertit vore com un tio dur i corpulent acabava el partit amb veu afònica.
Un gran central de l'època, un Ximo Mancanera o Hugo de ui en dia però aquestos encara son fins al costat del mític Juan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada