dimarts, 15 d’octubre del 2013

HISTÒRIES DEL NOSTRE FUTBIT

Per petició popular aquesta pàgina seguirà fent el que més li agrada, informar del futbet local i de la Marina i al mateix temps intentar divertir a tota eixa gran gent que ens juntem per jugar cada cap de setmana i als que no juguen però que ens seguixen. Es per això que a més a més de seguir amb el programa "Poligonmania" o la secció Llegendes del Poligon", ara també cada setmana intentarem entregar un fascicul de "Histories del nostre futbit", on podrem gaudir recordant equips de llegenda o jugadors mítics, esperem que us agrade i com no, acceptem sugerencies, ja que vosaltres seguidors sou qui heu de gaudir.

Avui en Histories del nostre futbit: Carlos "el Bolo"


Mai el 10 havia quedat tan bé penjant a l'esquena, be perque l'home sempre ha tingut bona planta, be perque el 10 normalment solen portar-lo gent amb clase, en aquest cas les dos opcions valen.
El Bolo fou jugador de molt de talent, un 10 de tota la vida, que no es casava amb ningú, jugava amb qui li agradava o convenía i per això fou un jugador amb un palmarés envejable.
Va passar per molts equips, els inicis amb l'Ona un equip punter aquelles lligues dels 80, va passar per altres equips però sense cap dubte el seus millors records queden en la recta final de la seua carrera on distinguim dos parts; l'antic testament i el nou testament.
Lo que nomenem Antic Testament sería l'epoca més esplendorosa amb un Bolo que va firmar per un dels projectes més ambiciosos que s'han fet mai al futbit pegolí. El Bodegón fou un equip que es va crear per a marcar una hegemonía i amb Enrique el Coix a la banqueta, un planter molt complet i l'equipatge de l'Aston Villa, aconseguía fer-se amb la lliga.
Després vindría Bolta i se'l enduría a l'Sport la Casa, un dels més grans de la història, on de nou lluïa el dorsal numero 10 i recalava en un dels més grans de la historia per tal de seguir ampliant el palmarés. Sport la Casa tenía un gran equip, Saor de sagra, el germà de Bolta baix els pals, qui no recorda a Juanman "pitera" tancant en defensa i xillant fins quedar-se afonic, i a més a més joves que explotaren i foren decisius per a conseguir de nou la lliga com Casas, Campillo que seria màxim golejador o el mag Colomer, que passaria a ser el successor del Bolo. Identiques característiques, jugador alt i espigat però amb molta classe i calitat als peus. Sport la Casa es va fer amb la lliga i Bolo sabent que deixava el timó en bones mans del nou Valerón, Colomer, va decidir abandonar l'equip en busca d'altres motivacions.
Ací aplega el que nomenem Nou Testament; un grup de vetrans que ja han guanyat varies vegades la lliga, ara juguen per plaer i com a escusa per poder escapar-se de casa un rato el cap de setmana. Corren els anys 90 i al Bolo encara li queda màgia i firma pel Bar Zorrilla, un equip on disfutaria sabent que els titols ja eren cotes dificils d'aconseguir amb molta gent jove pegant fort desde darrere.
Molts grans moments ens va regalar aquest jugador i sobretot un home pecul.liar que sempre ens arranca un somriure, acabarem amb una anecdota que descriu lo gran que es i fou; Alla als 90 i en plena competició de 24hores, entre partit i partit l'equip es concentrava de caseta per tal d'agarrar forces i divertir-se un poc fins al següent partit. Mentres uns descansaven altres mataven el temps en una gran partida de subastat on entre altres se la disputaven el mític Balaguer i el Bolo, la partida anava a 600 però estava tan competida que s'estava fent llarga i per no desidratar-se Bolo no deixava de pendre la seua beguda preferida, burret amb fanta de taronja. Quan va acabar la partida va guanyar, es un dels més grans jugadors de subastat de Pego, però es va adonar que concentrat a la partida s'havia fotut més de mitja dotzena de burrets. Ja al partit, a la trilladora, el primer baló que li va aplegar fou un passe en profunditat que va perseguir però al que no va aconseguir aplegar quedant-se al racó del camp més próxim de la pisina i cara a l'ambulatori, allí va bossar el burret, mentres es sentía a la Fullana (que treballava eixe dia) xillar: Bolo fill de puta!!!
En definitiva, un crack dins i fora del camp, mai el 10 havia quedat tan bé penjant d'una esquena.

3 comentaris:

Comercial Cerol ha dit...

Burret en fanta taronja!!! Això sols ho beuen els elegits!! jojojo...

baraja española!! ha dit...

Gran jugador de subastat amb Vicent Quinto el peluquer de parella!!!

Gim ha dit...

cert que si els elegits xq a Guti (el del Poligon) i a Carli també els apanya jajaja