Avui en Histories del nostre futbit: Carlos "el Bolo"

Mai el 10 havia quedat tan bé penjant a l'esquena, be perque l'home sempre ha tingut bona planta, be perque el 10 normalment solen portar-lo gent amb clase, en aquest cas les dos opcions valen.
El Bolo fou jugador de molt de talent, un 10 de tota la vida, que no es casava amb ningú, jugava amb qui li agradava o convenía i per això fou un jugador amb un palmarés envejable.
Va passar per molts equips, els inicis amb l'Ona un equip punter aquelles lligues dels 80, va passar per altres equips però sense cap dubte el seus millors records queden en la recta final de la seua carrera on distinguim dos parts; l'antic testament i el nou testament.
Lo que nomenem Antic Testament sería l'epoca més esplendorosa amb un Bolo que va firmar per un dels projectes més ambiciosos que s'han fet mai al futbit pegolí. El Bodegón fou un equip que es va crear per a marcar una hegemonía i amb Enrique el Coix a la banqueta, un planter molt complet i l'equipatge de l'Aston Villa, aconseguía fer-se amb la lliga.
Després vindría Bolta i se'l enduría a l'Sport la Casa, un dels més grans de la història, on de nou lluïa el dorsal numero 10 i recalava en un dels més grans de la historia per tal de seguir ampliant el palmarés. Sport la Casa tenía un gran equip, Saor de sagra, el germà de Bolta baix els pals, qui no recorda a Juanman "pitera" tancant en defensa i xillant fins quedar-se afonic, i a més a més joves que explotaren i foren decisius per a conseguir de nou la lliga com Casas, Campillo que seria màxim golejador o el mag Colomer, que passaria a ser el successor del Bolo. Identiques característiques, jugador alt i espigat però amb molta classe i calitat als peus. Sport la Casa es va fer amb la lliga i Bolo sabent que deixava el timó en bones mans del nou Valerón, Colomer, va decidir abandonar l'equip en busca d'altres motivacions.
Ací aplega el que nomenem Nou Testament; un grup de vetrans que ja han guanyat varies vegades la lliga, ara juguen per plaer i com a escusa per poder escapar-se de casa un rato el cap de setmana. Corren els anys 90 i al Bolo encara li queda màgia i firma pel Bar Zorrilla, un equip on disfutaria sabent que els titols ja eren cotes dificils d'aconseguir amb molta gent jove pegant fort desde darrere.

En definitiva, un crack dins i fora del camp, mai el 10 havia quedat tan bé penjant d'una esquena.
3 comentaris:
Burret en fanta taronja!!! Això sols ho beuen els elegits!! jojojo...
Gran jugador de subastat amb Vicent Quinto el peluquer de parella!!!
cert que si els elegits xq a Guti (el del Poligon) i a Carli també els apanya jajaja
Publica un comentari a l'entrada