BICAMPIONS!!! (6-2)

El conjunt dels litres es proclamava campió de lliga per segon any consecutiu en un final de lliga d'infart.
L'equip aplegava sabent que ho tenía molt complicat però tenia molt clar que anava a intentar-ho fins al final. El Soci tornava a la banqueta i Tarí tornava als terrenys i es que ningú volia pedres un partit tan trascendental. Tot començava amb el veterà de Nando Pa de Kil, també conegut com Al Pacino, arrapant temps, tractant de retrassar un poc l'inici del partit ja que el seu porter Vicent encara no havia aplegat i així començava Grill baix els pals.
L'equip va eixir molt enxufat, anant a la presió i buscant la victoria desde l'inici, mentres Clinica com es costum buscava defendre i tractar de sorpendre a la contra.
Després de varies ocasions Xarly de tir creuat conseguía batre a Grill i fer l'1-0 i acte seguit Vicent s'incorporava ja a la porteria del Clinica. Amb l'1-0 tot seguía igual, amb el Racó dominant però amb un Vicent que començava a parar molt fins que en una acció individual Robles aconseguix girar-se i a la mitja volta de fort xut creuat posa el 2-0. Pareixía tot encarrilat però de en un corner, una treta forta del Clinica rebota en Vic i acaba entrant posant el 2-1 i tornant de nou a posar el partit igualat, però poc abans del descans apareixeria la dupla Poll-Gim i després d'una bona pared, Gim de primeres la creua fent el 3-1 amb que s'aplegava al descans.
A la represa l'equip va ixir un poc relaxat amb el 3-1 i amb el Clinica tancat l'equip no trobava fluidesa en el joc, fins que en un atac l'equip no finalitza la jugada i a la contra Clinica aconseguix fer el 3-2 i crear-li dubtes als de Soci. Per sort poc després Gim es treïa un fort xut amb l'esquerre que entrava per l'escaire fent el 4-2 i tornant a donar tranquilitat a l'equip. Amb el partit un poc trencat Xarly desde fora de l'area aconseguía fer el 5-2 i ja cap al final també desde fora de l'area Pollo posava el definitiu 6-2. Els deures estaven fets i tan sols calía resar, i aleshores es va produïr la sorpresa. Com les lligues de tenerife que el Reial Madrid va pedre a principis del 90, Sport la Casa a pesar d'avançar-se al marcador es va trobar amb una Vall de Laguar que volia acabar entre els quatre primers i que va ser molt profesional. Laguar va remontar el partit, tornaría a empatar 2-2 Sport la Casa i de nou s'avanaçaría Laguar. I en un final digne d'una pelicula de Hitchcock, Laguar es quedava en 5 faltes, Sport la Casa amb porter jugador i Fran que posava el 3-3 de doble penal, però no hi hauría temps per a més i aquesta vegada la sort que tantes voltes havia donat l'esquena al Racó en finals perdudes als penals i de més, aquesta vegada li mostrava un somriure. Sport la Casa es quedava a un sol gol de ser campió i des d'ací els felicitem també perque han fet un gran campionat i haguera pogut guanyar cualsevol dels dos. Ha sigut una lliga igualadíssima i molt disputada fins a l'ultim segon  i de segur que en la copa seguirem gaudint d'aquest esport.
Mancana per segon any consecutiu també es fa amb un trofeu molt especial per a d'ell i molt merescut també, el trofeu mancanera al porter menys golejat, enhorabona Rafa!
L'equip ho va celebrar fins a altes hores de la madrugada vivint el bon rotllo i la magia de la poligonmania.

VIXCA EL RACÓ I LA PENYA!!!