¿Per què?

¿Per què? Aquesta es la gran pregunta que tota la poligonmania es fea dissabte. Era i es impossible saber perquè el futbit està siguent tan cruel amb el Poligon i que ha pogut fer de mal el Poligon per a mereixer açò. De nou es presentaven els de Maped en l'escenari d'una final i aquesta vegada gràcies a la experiencia adquirida anys anteriors l'equip estava menys nerviós i més segur de si mateix. El partit va començar amb els dos equips respetant-se molt, ningú dels dos volia arriscar massa d'inici ja que un gol podia ser molt decisiu amb tanta igualtat sobre el terreny de joc. En una acció Sergi s'enduia amb fortuna un baló de rebot i quan pareixia que a cabaria amb treta de porta es treia pràcticamnt sense mirar una passada arrere milimètrica que Joan arribant desde darrere no perdonava per posar l'1-0. Però lluny de vindresen avall el Poligon va seguir igual i les ocasions comensaren a surgir, les més clares una falta treta per Cartilag que va acabar en una gran parada de Sapo, de nou un tir al pal de Cartilag i una vaselina de Beleti que sen va anar per poc per dalt, axina s'arribava al descans. A la represa els de Maped sen vingueren amunt concients de que fisicament eren superiors al seu rival i domes començar German estavellaba un baló al pal, la segona part seria un monòleg del Poligon seguit d'alguna bona contra del Balbí però pràcticament totes les ocasions serien per al Poligon que una i altra vegada tapolava amb un inspirat Sapo baix els pals. Ja a les acaballes en un corner German aconseguiria l'empat, l'equip es llançava a pel partit però tenia 5 faltes ja acumulades el que feia que tingueren que arriscar menys. Quasi a la fi Lluis conduia una contra, podia ser el definitiu 2-1 però el nerviosisme i la gran intensitat feren que el seu intent de passada cap a Torrat sen anarà fora, el partit acbava i els penals dictarien sentencia. Marcaren Saor, Lluis, Jardel, Vic i Sergi i li tocava a Cartilag llançar per a seguir amb la mort subita o decantar el titol cap al rival i ahí Sapo va confirmar que era l'home del partit amb una gran parada que donava el titol al Balbí i deixava de nou enfonsat a tot el poligonisme, novament un colp duríssim per al conjunt dels litres. Hores després l'equip es conjurava al Merescal sopant e hidratant-se i aleshores la gent va recordar perquè aquest equip era tan gran i perquè després de cada colp o adversitat s'alçat cada vegada amb més força. El passat, passat està i ja no servix de res seguir lamentant-se o recordant el que haguera pogut ser o no, lo bo del futbit es que després d'una derrota set dies després tens una nova oportunitat per a refer-te i això es el que vol el poligon, que aplegue ja dissabte per a eixir més motivat encara si cal front al Balbí i aconseguir vencer a la Super copa "Trofeu Sabatera".
Ens sentim orgullosos d'aquest equip a pesar de la derrota perque de nou ho donaren tot i de nou foren fidels als seus origens i al seu estil, fidels als seus colors i als seus amics i per això dissabte el conjunt dels litres ha de tornar i ha de fer-ho en més força que mai per a seguir donant guerra.

VIXCA EL POLIGON I LA PENYA!!!