UN ALTRA VEGADA JAUME

El Poligon va rebre ahir un dur revés de cara a la lluita pel campionat de lliga. Els de Maped arribaven amb alguna que altra baixa com Xipi, German, Tarí... però per altra banda recuperaven a Xà després de mesos lesionat. El conjunt dels litres va fer un bon partit, sempre portant la iniciativa del joc i buscant la porteria rival, però el Onion es tancava be al seu camp i esperava a alguna contra. Els minuts passaven i el gol no aplegava, els de Maped no perdien la calma i seguien posant-li ritme i molta intensitat al joc però algunes vegades el desacert dels litrers i sobretot l'acert d'un espectacular Jaume feien impossible que el marcador es moguera.
Ja a la represa Maped va posar tota la carn a la torraora i va bscar la presió asfixiant que caracteritza al seu equip i les ocasions no deixaven de succeirse, però era com si el Xillibre es moguera, Jaume estava en totes i era un mur impossible de superar. En una contra l'Onion va aconseguir avançar-se al marcador, tot es posava més complicat encara però el Poligon no va baixar els braços i va seguir insistint fins que en una bona acció de Lluis va provocar un penal, pareix que Pastor no el va arribar a tocar però la bona maniobra de Lluis va ser suficient per a que pareguera un clar penal que Torrat s'encarregava de transformar, era l'1 a 1 i quedava temps. Però de nou Jaume va tornar a apareixer per pararo tot i de nou en una desafortunada contra, Ximo es llança per a evitar que el davanter remate, Mancana ix a tapar el tir i finalment el davanter rival que havia aconseguit xutar, va tindre la sort que el baló va fer un retruc al tocar en Ximo i va sorpendre a Mancana, poala d'aigua freda i els del Balbí que no podien amagar la seua felicitat desde la grada. Fins al final el Poligon no va desistir però com ja ens hem cansat de dir, Jaume no ho va permetre amb la seua grandíssima actuació i els conjunt dels litres va morir, això si, amb les botes posades i donanto tot, encara queda lliga i amb l'empat entre Sport la Casa i el Tormos, està al roig viu. Ara toca alçar-se quan abans i pensar que tot es possible encara.