
En el mon del futbit professional pegolí es dificil mantindre un nivell i un ritme amb certa regularitat, son molts els que han despuntat a edads molt tempranes i han acabat victimes de la fama i l'exit caent en l'oblid, es el cas del nostre protagonista de ui, Nado Ferrer.
Nand va començar els seus primers tocs en la gran cantera d'estreles que es la Verdala, no es caracteritzava per ser un home molt tècnic però la seua rapidesa pronte el va fer convertir-se en un fixe en les primeres gires del Poligon. Era un del més vetrans del jove planter de l'equip i disfrutava de minuts corrent la banda del camp de futbit amunt i avall però com se sol dir tot lo bo s'acaba i pronte van aplegar els mals rolls. En una de les grans participacions del Poligon al mitic torneig del San Fernando l'equip sofria per guanyar al rocós Alentat campió de lliga i copa de l'epoca i en una d'eixes Nand Ferrer li ricriminà al tècnic en més historia del Poligon, Rafel Kiriki, perque no l'alinià, Kiriki un tècnic amb molt de temperament no el va posar ni un sol segon.
Nando Ferrer va començar una andadura pel mon del futbit increible, va firmar pel Bar Zorrilla, després recalà en L'esport La Casa i d'ahi va conseguir firmar pel Poligon d'on va acabar firmant per l'Eemic, quatre equips i en cap va vore l'exit que prometia de jove quan pujava i baixava la banda, Nand va passar de ser un jugador amb prestigi i d'aver jugat en equips com el Zorrilla, Esport La Casa o entrar a formar part del gran projecte del Poligon a acabar apagant-se com un misto en l'Emic.
Ara ningú s'enrecorda d'ell però mentres existixca el Poligon sempre hi haurà un raconet per a l'historia perque un trosset del somni que es el Poligon també va ser d'ell també i la grandesa d'aquest club fa que tot el que forme part d'aquesta gran experiencia quede com a minim en el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada