POUDEVIGNE "PUDI"
Pudi o l'eterna esquerra com també sel coneix va ser una peça clau als primers anys d'aquest segon mileni. Es caracteritzava peruqe pareixia que no estava però quan li aplegava el baló ja fea olor a xarxa de porteria, el seu gran dispar d'esquerres i el bon remat de cap el convertiren en rematador nat amb molt d'olfacte, a més a més la seua capacitat per a compaginar partits i barres el feren imprescindible a les gires d'estiu de l'equip. Va debutar unes vintis amb el Santas i Pardesa sel va emportar per a les siguients gires amb el Poligon, va aconseguir un qurt lloc a les vintis de futbol platja de Denia i un subcampionat a les vintis del Verger els dos al 2002, més avant acabaría firmant pel campió de lliga de Pego, el Bar Daniel. El seu gol més recordat va ser a les vintis de Beniarbeig al 2003 on va conseguir un gol de molt bella factura amb el cap front el Rockstore.
SERGIO VIUDO "VIDU"
Sergio Viudo "Vidu". Sense cap dubte l'etern capità, l'emperador de la defensa era un autentic gos de presa que no deixava passar ningu, tenia un gran remat de cap i un molt bon dispar. Els seus millors gols amb el Poligon foren dos impactants dianes de falta al futbol platja de Denia on va acabar 4t, també va aconseguir el subcampionat a les vintis del Verger al 2002 i un 5t lloc a les vintis de La Guar també al 2002 on el Poligon va caure després d'un gran robo en caurts de Trini l'arbit de Xabia i enemic piblic desde aleshores del poligonisme. Vidu va marcar una època daurada a la retaguarda del Poligon i es va convertir sense cap dubte en l'anima i esperit de l'equip.
COLUBI
Colubi fou un dels pilars en els primers anys del Poligon, va aplegar junt a Kils i Josti Miralles amb qui donava un toc de experiencia l conjunt dels litres, després fixaría pel Pa Variar amb qui faría grans temporades a la lliga, encara que la primera temporada va ser cedit al Bar Trinquet. Colu era un tanque que podia jugar com a cierre donant seguretat i duresa i tambe podia jugar com a ala on podia traure un dels seus millors recursos, el seu potent dispar
JOSTI MIRALLES
Josti Miralles. Un porter espectacular, després d'acabar la seua etapa futbolistica a les categories inferiors del Pego, Josti va recalar al Poligon junt a Colubi i Kils per a jugar varies gires. El seu debut es va produïr al mitic torneig del Camping San Fernando i les seues grans actuacions no passaren desapercebudes per a ningú. Era un porter molt àgil de gran reflexos, això li permetia tindre la porteria sempre ben coberta tot i no ser un porter de gran corpulència ni embergadura. Després de guanyar-se el reconeixement de tot el futbit jugant gires amb el conjunt dels litres, Josti, va firmar pel Santasfelicitas on conseguiria guanyar la lliga i la copa i personalment el trofe Mancanera al porter menys golejat. Finalment va abandonar el futbit per temes laborals i açò va fer que Valer es convertira en el porter del Santas.
ORTOLÀ
Ortolà, un gos de presa. Ortolà era un gran defensa, un cierre que anava molt be a les cobertures i que sobretot destacava perque es deixava la pell en cada partit i feia avorrir els davanter rivals. Va firmar per a varies gires d'estiu, les vintis de Verger al 2004 i les de Beniarbeig entre altres. Destacava perque anava tant a mort sempre que sempre jugava amb els pantalons esgarrats d'algun costat de fer segades i acabava els partits sempre amb algun genoll sangrant.
CAMBRILS
Cambrils, un porter mític. Cambrils va firmar pel conjunt dels litres en els seus inicis per a varies gires i suplir així la baixa de Josti Miralles que va firmar pel Santas. Era un porter de poca embergadura però d'una agilitat i reflexes impresionants que el convertien en un gran porter tot i que no tenía massa visibilitat. Al 2002 va aconseguir un subcampionat a les vintis del Verger, el seu màxim èxit amb el Poligon i més avant firmaria per l'Alentado amb qui conseguiria un doblet de lliga i copa compartint porteria amb Camatxo, finalment acabaria la seua carrera al Rodes Serra.
JORDI RANDER
Jordi Rander. Rander va aplegar al Poligon al 2006 en la primera lliga de futbol sala de Pego on el Poligon participava. Va aplegar de la mà de Pardesa per tal d'aportar experiencia i gols, algo que ja havia estat aconseguint en equips com el Serviretro/Les Valls, la Penya Valencianista o el Bar Caçadors, equips on es va guanyar el malnom de "Lucarelli" pel seu paregut estil de joc al del "bou de Livorno" com es coneixia aquest gran davanter italià. Encara queda en la retina de molts el seu primer gol en el dia del seu debut, una gran diana de taló. Va fer una temporada bastant digna però una desafortunada lesió al genoll durant un gran partit front el Pa Variar on estava realitzant un gran treball marcant a Lluis (jugador ui en dia del conjunt dels litres) el va fer tindre que deixar la pràctica del futbit.
PA BLANQUER
Pa blanquer. Un porter molt irregular que va acabar convertint-se en el recurs del Poligon en els seus primers inicis, amb la marxa de Josti Miralles i Cambrils encara no havia firmat, Pa blanquer era l'alternativa del conjunt dels litres davant l'escasesa de porters. Era un porter molt àgil però estava molt grillat i això el feia molt irregular, a voltes volia ser jugador perque tenia un fort dispar però res més. Va debutar al mitic torneig del San Fernand on va destacar més per les fartaes als sopar d'equip que res i ja al 2002 va fer la seua millor actuació fent un gran torneig a les vintis de futbol platja de Denia on l'equip va acabar quart i ell va estar prou entonat, la nota més rellevant va ser que en un partit d'aquest torneig li venia un baló bombejat sense cap de perill i com estava tan grillat enves d'empomarlo el va empalmar amb força i amb tanta sort que el baló va fer un ciri i va acabar en gol de porteria a porteria, el seu unic e impactant gol amb el Poligon
ANDY
Andy va arribar al Poligon de la mà del directiu Kiriki qui com a tio d'ell el va portar a l'equip per disputar varies gires d'estiu. Jugador molt rapid i que sempre es un incordi per al rival ja que no para ni un moment, no te grans detalls de qualitat però sempré està ahí, es un gran jugador d'equip. El Poligon va intentar firmar-lo per al campionat de lliga però Andy ja estava compromés amb el fontaneria Hilariet del que arribava procedent del Bar Caçadors on va fer una gran dupla amb Rander. El seu millor campionat am el Poligon fou a les vintis de La Guar per allà al 2007 on l'equip caigué a cuarts front el tot poderós Refordenia, ahí va destacar Andy en l'ultim encontre de grup, un matiner partit on el Poligon va golejar sorprenentment per a poder passar de grup i Andy va fer un gol per a l'historia. Encara amb llaganyes va ixir al camp, li van fer una passada elevant el baló per dalt dels defenses i al alsar el cap per visionar l'esferic va fer un impactant control amb la cuenca de l'ull durant un instant (aquest control de parpalla seria apodat la parpallinya i li otorgà a éll el nom de Parpalla) i sense deixar-la botar la va elevar per dalt del porter amb l'empeine fent un autentic golàç de vaselina, un dels millors gols de l'historia del Poligon.
LLAVIS
Llavis fou un gran cierre que va arribar per a donar més seguretat a la defensa del Poligon a les gires d'estiu, va aplegar junt al seu germà bessó per deixar la retaguarda en bones mans. Va protagonitzar grans gires sobretot a la Guar on feien grans concentracions dalt la furgona e rehidratant-se i refugiant-se de la freda rosada amb casalla. Les seues millors actuacions foren a les vintis del 2003 a Beniarbeig i al 2004 a la Guar on va passar a la historia per fer un bon gol de falta i celebrar-lo amb aquestes paraules: Soc Beckam tio!!!
SINOVIAL
Sinovial. Més conegut com Cristian el bessó, va heredar aquest noem després de sofrir una lesió al genoll i encantar-li el nom de liquid sinovial, liquid que residix a l'interior del genoll. Fou un gran porter, la seua irregularitat a la lliga ja que no asistia als encontres amb massa assiduïtat feren que el Poligon no debutara amb massa fortuna al campionat local de lliga, però açò va donar pas per a que el gran Mur es consolidara. La seua discreta actuació a la primera final de copa del Poligon on l'equip fou vapulejat pel Santas el va fer guanyar-se algunes critiques però res de tot açò li resta mèrit a les grans actuacions que va tindre amb el conjunt dels litres sobretot a les gires d'estiu, sobretot a la Guar on fou una peça clau i un dels fomentadors de la tradicional paella d'equip celebrada cada diumenge al migdia d'eixes 24h. passe o no passe de grup l'equip.
MURO
Mur es considerat el millor porter de la historia del Poligon, va arribar de la mà de Pardesa, el seu descobridor, i a pesar de que de primeres no convencia en poc de temps va demostrar el gran porter que era. La seua explosió va arribar a la copa on gracies a les seues intervencions a a les tandes de penal l'equip va aconseguir passar a semifinals i després ho faria a la final amb gol d'ell incluit desde el punt de penal, llastima que acabaria perdent-se la final perque tenia una despedida de solter, seria la primera gran final perduda pel conjunt dels litres. Amb Mur l'equip va aconseguir també vencer al Santas la seua bèstia negra per primera vegada i ho va fer per 3-1 i amb ell parant-li un penal a Carlets, més tard el Santas s'interessaria per ell però demostraria la seua fidelitat al conjunt dels litres renovant, fins que al 2009 va decidir penjar els guants, en l'actualitat seguix al club com entrenador de porters.
PATXI
Patx, el 10 etern, va ser un dels fundadors del Poligon, des d'un principi va invertir en l'equip al principi fou una peça molt important dins del projecte en totes les gires i la primera temporada a la lliga. Era un davanter corpulent que jugava molt bé d'esquenes a porteria i amb un bon dispar, compaginar el futbit en el treball el va fer ser un poc irregular, però sense cap dubte es la gran llegenda del conjunt dels litres ja no sols per els seus grans gols o gran actuacions sino per autentiques anecdotes en dissabte de gira. Ara a l'actualitat seguix deixant-se la pell pel Poligon dins de lo possible i ho fa desde els despatxos i barres com a president de l'equip
JOSTI MIRALLES
Josti Miralles. Un porter espectacular, després d'acabar la seua etapa futbolistica a les categories inferiors del Pego, Josti va recalar al Poligon junt a Colubi i Kils per a jugar varies gires. El seu debut es va produïr al mitic torneig del Camping San Fernando i les seues grans actuacions no passaren desapercebudes per a ningú. Era un porter molt àgil de gran reflexos, això li permetia tindre la porteria sempre ben coberta tot i no ser un porter de gran corpulència ni embergadura. Després de guanyar-se el reconeixement de tot el futbit jugant gires amb el conjunt dels litres, Josti, va firmar pel Santasfelicitas on conseguiria guanyar la lliga i la copa i personalment el trofe Mancanera al porter menys golejat. Finalment va abandonar el futbit per temes laborals i açò va fer que Valer es convertira en el porter del Santas.
ORTOLÀ
Ortolà, un gos de presa. Ortolà era un gran defensa, un cierre que anava molt be a les cobertures i que sobretot destacava perque es deixava la pell en cada partit i feia avorrir els davanter rivals. Va firmar per a varies gires d'estiu, les vintis de Verger al 2004 i les de Beniarbeig entre altres. Destacava perque anava tant a mort sempre que sempre jugava amb els pantalons esgarrats d'algun costat de fer segades i acabava els partits sempre amb algun genoll sangrant.
CAMBRILS
Cambrils, un porter mític. Cambrils va firmar pel conjunt dels litres en els seus inicis per a varies gires i suplir així la baixa de Josti Miralles que va firmar pel Santas. Era un porter de poca embergadura però d'una agilitat i reflexes impresionants que el convertien en un gran porter tot i que no tenía massa visibilitat. Al 2002 va aconseguir un subcampionat a les vintis del Verger, el seu màxim èxit amb el Poligon i més avant firmaria per l'Alentado amb qui conseguiria un doblet de lliga i copa compartint porteria amb Camatxo, finalment acabaria la seua carrera al Rodes Serra.
JORDI RANDER
Jordi Rander. Rander va aplegar al Poligon al 2006 en la primera lliga de futbol sala de Pego on el Poligon participava. Va aplegar de la mà de Pardesa per tal d'aportar experiencia i gols, algo que ja havia estat aconseguint en equips com el Serviretro/Les Valls, la Penya Valencianista o el Bar Caçadors, equips on es va guanyar el malnom de "Lucarelli" pel seu paregut estil de joc al del "bou de Livorno" com es coneixia aquest gran davanter italià. Encara queda en la retina de molts el seu primer gol en el dia del seu debut, una gran diana de taló. Va fer una temporada bastant digna però una desafortunada lesió al genoll durant un gran partit front el Pa Variar on estava realitzant un gran treball marcant a Lluis (jugador ui en dia del conjunt dels litres) el va fer tindre que deixar la pràctica del futbit.
PA BLANQUER
Pa blanquer. Un porter molt irregular que va acabar convertint-se en el recurs del Poligon en els seus primers inicis, amb la marxa de Josti Miralles i Cambrils encara no havia firmat, Pa blanquer era l'alternativa del conjunt dels litres davant l'escasesa de porters. Era un porter molt àgil però estava molt grillat i això el feia molt irregular, a voltes volia ser jugador perque tenia un fort dispar però res més. Va debutar al mitic torneig del San Fernand on va destacar més per les fartaes als sopar d'equip que res i ja al 2002 va fer la seua millor actuació fent un gran torneig a les vintis de futbol platja de Denia on l'equip va acabar quart i ell va estar prou entonat, la nota més rellevant va ser que en un partit d'aquest torneig li venia un baló bombejat sense cap de perill i com estava tan grillat enves d'empomarlo el va empalmar amb força i amb tanta sort que el baló va fer un ciri i va acabar en gol de porteria a porteria, el seu unic e impactant gol amb el Poligon
ANDY
Andy va arribar al Poligon de la mà del directiu Kiriki qui com a tio d'ell el va portar a l'equip per disputar varies gires d'estiu. Jugador molt rapid i que sempre es un incordi per al rival ja que no para ni un moment, no te grans detalls de qualitat però sempré està ahí, es un gran jugador d'equip. El Poligon va intentar firmar-lo per al campionat de lliga però Andy ja estava compromés amb el fontaneria Hilariet del que arribava procedent del Bar Caçadors on va fer una gran dupla amb Rander. El seu millor campionat am el Poligon fou a les vintis de La Guar per allà al 2007 on l'equip caigué a cuarts front el tot poderós Refordenia, ahí va destacar Andy en l'ultim encontre de grup, un matiner partit on el Poligon va golejar sorprenentment per a poder passar de grup i Andy va fer un gol per a l'historia. Encara amb llaganyes va ixir al camp, li van fer una passada elevant el baló per dalt dels defenses i al alsar el cap per visionar l'esferic va fer un impactant control amb la cuenca de l'ull durant un instant (aquest control de parpalla seria apodat la parpallinya i li otorgà a éll el nom de Parpalla) i sense deixar-la botar la va elevar per dalt del porter amb l'empeine fent un autentic golàç de vaselina, un dels millors gols de l'historia del Poligon.
LLAVIS
Llavis fou un gran cierre que va arribar per a donar més seguretat a la defensa del Poligon a les gires d'estiu, va aplegar junt al seu germà bessó per deixar la retaguarda en bones mans. Va protagonitzar grans gires sobretot a la Guar on feien grans concentracions dalt la furgona e rehidratant-se i refugiant-se de la freda rosada amb casalla. Les seues millors actuacions foren a les vintis del 2003 a Beniarbeig i al 2004 a la Guar on va passar a la historia per fer un bon gol de falta i celebrar-lo amb aquestes paraules: Soc Beckam tio!!!
SINOVIAL
Sinovial. Més conegut com Cristian el bessó, va heredar aquest noem després de sofrir una lesió al genoll i encantar-li el nom de liquid sinovial, liquid que residix a l'interior del genoll. Fou un gran porter, la seua irregularitat a la lliga ja que no asistia als encontres amb massa assiduïtat feren que el Poligon no debutara amb massa fortuna al campionat local de lliga, però açò va donar pas per a que el gran Mur es consolidara. La seua discreta actuació a la primera final de copa del Poligon on l'equip fou vapulejat pel Santas el va fer guanyar-se algunes critiques però res de tot açò li resta mèrit a les grans actuacions que va tindre amb el conjunt dels litres sobretot a les gires d'estiu, sobretot a la Guar on fou una peça clau i un dels fomentadors de la tradicional paella d'equip celebrada cada diumenge al migdia d'eixes 24h. passe o no passe de grup l'equip.
MURO
Mur es considerat el millor porter de la historia del Poligon, va arribar de la mà de Pardesa, el seu descobridor, i a pesar de que de primeres no convencia en poc de temps va demostrar el gran porter que era. La seua explosió va arribar a la copa on gracies a les seues intervencions a a les tandes de penal l'equip va aconseguir passar a semifinals i després ho faria a la final amb gol d'ell incluit desde el punt de penal, llastima que acabaria perdent-se la final perque tenia una despedida de solter, seria la primera gran final perduda pel conjunt dels litres. Amb Mur l'equip va aconseguir també vencer al Santas la seua bèstia negra per primera vegada i ho va fer per 3-1 i amb ell parant-li un penal a Carlets, més tard el Santas s'interessaria per ell però demostraria la seua fidelitat al conjunt dels litres renovant, fins que al 2009 va decidir penjar els guants, en l'actualitat seguix al club com entrenador de porters.
PATXI
Patx, el 10 etern, va ser un dels fundadors del Poligon, des d'un principi va invertir en l'equip al principi fou una peça molt important dins del projecte en totes les gires i la primera temporada a la lliga. Era un davanter corpulent que jugava molt bé d'esquenes a porteria i amb un bon dispar, compaginar el futbit en el treball el va fer ser un poc irregular, però sense cap dubte es la gran llegenda del conjunt dels litres ja no sols per els seus grans gols o gran actuacions sino per autentiques anecdotes en dissabte de gira. Ara a l'actualitat seguix deixant-se la pell pel Poligon dins de lo possible i ho fa desde els despatxos i barres com a president de l'equip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada